Reconeixent-nos

RECONEIXENT-NOS

INDEX
  Introducció Pag.. 2
  Coindidències en el concepte de malaltia i malalt
  Similituts a l'hora d'establir el cas
  Què veiem d'entrada:
 . La cara
. Les arrugues
. Les celles
. . Els ulls
. .Les bosses de sota els ulls
. El nas
. La boca
. Les orelles
  La veu
  La pell i el cabell
  Conclusió
  Bibliografia

INTRODUCCIÓ
En Aquest curs hem treballat la importància de ser capaços de veure, escoltar i
reconèixer als demés, sent aquesta capacitat la matèria prima dels
homeópates.
Els sanadors tradicionals utilitzaven mètodes no agresius per determinar l’estat
de salut, el talent i el carácter dels pacients. D’aquests coneixements va nèixer
la profunda convicció d’unitat de cos, ment i esperit, considerant el cos com a
manifestació física de l’ànima. El cos és, a l’hora, simptoma i símbol de
l’esperit.
Centrant-nos bàsicament en el concepte de diagnosi oriental, entenent com a
diagnosi la capacitat de reconèixer la persona que tenim davant, és l’art de
veure l’interior sota la superficie, de revelar la veritat interior.
I és en aquesta forma de reconeixement on hi ha una gran convergència entre
l’homeopatia i la diagnosi oriental, especialment la japonesa.
Cada característica, cada gest, cada arruga de la cara té el seu significat que
cal desxifrar. Cada persona és en la seva aparença un llibre per llegir, amb les
paraules escrites en els trets del seu cos.
Per aprendre a llegir ens cal superar la dualitat bo/dolent, per poder formar-nos
una visió més holística, més total de la vida. La nostra capacitat per aquesta
lectura depen exclusivament del nostre desenvolupament com a éssers
humans. Si partim de la premisa que ja sabem quelcom, tenim menys
possibilitats de romandre receptius, d’ una percepció més profunda. Pel
contrari, si seguim tenint l’esperit d’alumnes, ampliarem continuament la
nostra comprensió. Només així serem capaços de veure el rostre real dels
demés. Cal estar lliure de prejudicis de tot tipus.
Seguint aquest pensament ens basarem en quatre puntals:
. Tots el fenòmens es componen d’opostos. Els oportos no són més que els
dos extrems d’un mateix tot.
. Cada ésser humà és un tot unificat de cos, ment i esperit. Un simptoma indica
característiques físiques, psicológiques i espirituals.
. El tot es pot veure en qualsevol de les seves parts. En qualsevol part del cos
podem veure el funcionament del tot.
. L’energia circula per tot el cos en circuits o canals maravellosament
organitzats, anomenats meridians. Són rius d’energia que creen una xarxa
interconectada que enllaça totes les cel-lules i órgans amb la resta de parts del
cos.
Aquestes afirmacions podem resumir-les en una: LA UNITAT DE LA VIDA.
És el principi fonamental de la diagnosi oriental, la tradicional i l'homeopatia.
Aquest principi d'unitat no és només una técnica o instrument, sinó que és a
més un camí filisófic, que cal seguir sempre amb una actitut d'humilitat,
reverència i apreciació.
COINCIDÈNCIES EN EL CONCEPTE DE MALALTIA I MALALT
Des del punt de vista alopàtic, una persona que té simptomes de malaltia està
malalta, i aixó defineix a la persona i el tractament a seguir.
.
A diferència d'aquesta actitut, el sanador tradicional, oriental i l'homeópata
veuen dins el pacient la batalla que es lliura entre l'enfermetat i la salut. Si dins
del pacient no hi hagués salut, estaria mort. Veuen la seva força vital, i saben
que d'ella dependrà en darrera instància la recuperació total del pacient.
Consecuentment, el mètode consisteix en afavorir les forces de salut que hi ha
dins del pacient.
El cos és una orquestra on la seva música és l'ànima. Si s'elimina algún
instrument o es canvia la manera de tocar-lo, s'alterarà tota la música. El cos
humà és una unitat delicadament equilibrada composta de parts
interdependents i el TOT és més que la suma de les seves parts.
Cada órgan es considera en relació amb tots els demés i la salut d'un órgan
individual depen del bon funcionament de tots els demés.
El terapeuta treballa amb l'energia del cos i s'interessa per les caracterísrtiques
i funcionament de cada órgan. S'interessa per la persona completa, no per una
dolència en concret.
A fí de portar a terme aquest coneixement del pacient, la visita. es basa en la
comunicació d'ésser humà a ésser humà.
Donat que la ment, l'esperit i el cos són un, totes les característiques humanes,
ja siguin emocionals, intel.lectuals o espiirituals, tenen el seu órgan físic
corresponent. Cada órgan té el seu paper en el manteniment del caràcter d'una
persona.
La salut del cos està directament relacionada amb la salut de la ment i amb la
psicologia personal i cada emoció està associada a un determinat órgan o grup
d'órgans.

La diagnosis es basa en el contacte pesona a persona. El sanador observa,
interroga minuciosament i escolta amb atenció. Permet que la informació del
pacient dirigeixi els seus actes. No és un mètode massificat, sinó un procés lent
i laboriós, d'empatia vers el pacient, on la finalitat és que aquest utilitzi la seva
pròpia capacitat curativa.

SIMILITUTS A L'HORA D'ESTABLIR EL CAS
A l'igual que em vist coincidències en el concepte de pacient, també en trobem
a l'hora d'establir el cas i en els mètodes d'evaluar la salut i el caràcter de la
persona.
1. Veure i observar a la persona, amb receptivitat i sense prejudicis, sense
emetre judicis ni crítiques, sense idees preconcebudes. Com més relaxat
estigui el pacient, més revelarà la seva veritable naturalesa. Cal
obsservar-lo com si fos una obra d'art, en profunditat, percebent cada
matís, cada pista que ens conduirà al seu interior.
2. Palpar la seva vida, palpar el seu interior. Sentir la seva naturalesa
interior, entendre a la persona física, emocional, espiritual i
psicológicament, es a dir, en tots els seus aspectes.
Cal mostrar una actitut oberta i sensible vers al pacient.
3. Interrogar i escoltar no només el que el pacient ens diu sinó també allò
que no ens diu. Buscar els aspectes que la persona evita, detectar els
temes sensibles per a ella per la manera en que hi fa referència, i
observar el llenguatge corporal a l'hora que escoltem les seves paraules.
Si obeservem que el pacient evita un aspecte, no l'hem de culpar ni
violentar. El nostre objectiu és guanyar-nos la seva confiança per poder
ajudar-lo.
4. Entendre la qualitat de la veu, percebre ,la seva vibració, detedtar d'on
prové la veu, perquè la veu ens revela moltíissim sobre la salut mental,
emocional i física de la persona a cada moment. Si l'escoltem
atentament la veu ens diu com de bé o malament se sent la persona
realment.
5. Diagnosi de l'olor. Per poder olorar clarament el cos d'una altra persona,
és necessari que la propia salut i estat general estigui net. Si una
persona fa molta olor a colonia, voldrà dir que el seu sentit de l'olfacte és
dèbil i la seva olor corporal forta. De la olor que desprén el cos podem
deduir el tipus d'alimentació, així com desequilibris hormonals.

Cal tenir sempre present que quan diagnostiquem a una persona entrem en el
seu món privat, per tant la diagnosi ha de ser un art delicat que cal practicar
amb respecte al dret de la intimitat.
QUÈ VEIEM DÈNTRADA
Quan atenem a un pacient en la consulta, les parts del cos que ens queden a la
vista normalment són : la cara, el cabell, la pell i la veu. A partir d'aqui, sense
violentar a la persona que tenim davant, ja podem conèixer molts trets del seu
estat actual.
LA CARA
En observar la cara podem veure l'estat dels sistemes digestiu, circulatori i
nerviós; del cor, dels órgans sexuals, dels ronyons, del fetge i la vessícula
biliar ,i la melsa. A més, podem veure moltes característiques personals com el
talent, les tendències, les forces i les debilitats. La cara revela els secrets del
cos i l'esperit.
La cara es la part més sensible del cos i la que més reacciona. És una
complexa xarxa de músculs, entre cara i cap sumen 10 sistemes de músculs
amb un total de curanta d'individuals, que li donen una gran flexibilitat i
expressivitat.
A més la cara té una increible combinació de trets (ulls, nas, boca, celles i
mandíbules), amb un ampli ventall de moviments i matisos. Aquests trets
proporcionen en sí mateixos, una enorme informació sobre el que sent la
persona. Amb una sola mirada, la cara pot dir infinitat de coses, sense utilitzar
cap paraula.
El cap, incloent-hi la cara i les orelles, és el centre sensorial del cos. Els ulls, el
nas, la boca i les orelles són quatre dels cinc sentits palpables. Aquests órgans
són també la porta d'accés a altres sistemes majors:
 la boca es l'entrada del sistema digestiu
 el nas ho és de la respiració
 els ulls del nervi óptic, cervell i sistema nerviós
 les orelles de l'oide.
Però a més d'aquestes informacions parcials, la veritat més gran de la cara, a
no ser que la persona sigui un mentider patológic, és que és difícil impedir que
reflexi els sentiments. La felicitat es nota, així com la infelicitat. L'aburriment, la
vergonya, la concentració, la inquietut, la perplexitat, la malaltia, la salut tenen
en ella el seu reflex. La cara és sincera, revela la veritat del nostre interior.

Segons la tradició oriental, als curanta anys hom ja és responsable de la seva
cara, és a dir, durant les etapes d'infantesa, adolescència i juventut, la cara
encara és el resultat de l'herència familiar i l'entorn, però als curanta anys ja ha
viscut prou com per haver-se creat a sí mateixa. A aquesta edat ja som adults
totalment responsables de la nostra situació i la nostra cara.
A mida que ens anem fent grans poc a poc va aflorant el nostre caràcter i els
nostres veritables principis queden gravats en la nostra cara.
A l'hora d'observar la cara, és important tenir present la distinció entre trets
constitucionals, és a dir, les característiques formades pels gens, i els trets
condicionals, és a dir, les característiques que canvien dia rera dia, setmana o
mes.
Els trets genètics no es poden canviar, només es poden portar a la realització
plena o reprimir, i ens diuen molt sobre l'ésser fonamentalment espiritual que
som. D'altra banda, tenim molts trets condicionals o temporals que ens revelen
molta imformació sobre l'actual estat de salut física, mental i espiritual.
Aquestes caracteríistiques condicionals estan canviant continuament. Podem
influir en elles canviant certes pautes o normes en l'estil de vida, com l'exercici,
l'alimentació i la manera de pensar.
La nostra salaut sol ser més forta i vital quan la nostra vida s'adequa als
nostres trets constitucionals.
D'acord amb la llei que diu que el macro es pot veure en el micro, veiem que a
la cara es revela l'estat de tot el cos. La manera de pensar i el
desenvolupament intel.lectual l'observem al front, la curvatura de la columna
vertebral la llegim al pont del nas, els intestins a la boca, i la regió genital a la
zona superior i inferior de la boca.
Dit això, veiem que tenim tres zones a la cara:
 Superior, de la línea del cabell fins les celles. Ens mostra la naturalesa
intel.lectual .
 Mitja, entre les celles i la base del nas. Ens mostra la naturalesa
emocional.
 Inferior, per sota del nas. Ens mostra la força de voluntat.
Si les tres zones són equitativament grans o petites, la persona té una
naturalesa equilibrada. No està dominada per la ment, ni l'emoció, ni la
voluntat. Les seves decisions i actes estan armonitzats amb els tres acpectes
de l'èsser. Són persones idealistes pràctiques, posseeixen una excepcional
combinació de desenvolupament intel.lectual, comprensió de les necessitats
emocionals de la gent i forta voluntat. Són previsores , amb un bon criteri social
i resistència. El seu punt feble és l'arrogància.

Quan observem una cara dominada per la part superior, amb un front alt,
l'èsser està dominat per l'intel.lecte, i normalment la força de volunjtat és
l'aspecte més dèbil del seu caràcter. Són persones brillants, amb ments
conceptuals, pensadors abstractes, però els costa molt portar a terme les grans
visions que crea la seva ment. Poden caure en el cinisme.
Quan el que predomina en la cara és la part mitja, la persona és molt emotiva i
sentimental. Solen ser grans enfermers, sanadors o terapeutes. Empatitzen
fàcilment amb els demés i tenen una naturalesa maternal molt desenvolupada.
També solen ser artistes, tenen un gran sentit de la bellesa. La seva debilitat és
estar dominades pels seus sentiments, són mercurials.
Finalment, si la cara està dominada per la zona inferior, amb una mandíbula
molt pronunciada, la persona té una voluntat poderosa i fort sentit pràctic.
Sovint són persones adictes al treball que desitgen dominar la seva petita
parcela a la terra. Poden ser molt tossudes i materialistes i amb tendència a
veure les coses en blanc i negre.
Un cop vistos els trets característics, en general, veurem ara alguns dels trets
condicionals, que individualitzen cada cara.
Les arrugues
Les arrugues del front estan produides pel sistema nerviós. Estan relacionades
amb les actiivitats del prosencèfal, que està situat directament darrera el front.
Un funcionament i activitat cerebral ordenada forma arrugues ordenades, així
com el desnvolupament i l'activitat desordenada es manifesta en arrugues
desordenades i caótiques.
El front és atravessat per tres arrugues arquetípiques. L'ideal és que siguin
llargues, rectes i continues. Representen les tres capes de l'existència. La
superior representa el cel o la naturalesa espiritual de la persona, revela la
seva actitut vers l'ideal superior de la vida humana. L'arruga del mig representa
la personalitat humana, la força o debilitat de l'ego. L'arruga inferior representa
la terra i la relació de la persona amb els assumptes pràctics i terrenals, el
treball i les finances. Representa la capacitat de la persona per realitzar les
seves idees.
Els espais de discontinuitat en qualsevol d'aquestes línies denoten algun
problema o conflicte en l'aspecte de la vida al que correspon l'arruga.
Tanmateix sugereixen que la persona haurà d'esforçar-se molt per aconseguir
el domini d'aquest aspecte de la seva vida.
La discontinuitat a les línies també indica una salut amb altibaixos.

Quan les línies són ondulades denoten canvis regulars de salut i una forma de
pensar desequilibrada. A aquestes persones els haurà costat molt decicir-se
per una determinada direcció a la vida i continuar en ella.
La mancança d'una de les tres arrugues denota falta d'interés o inclús ceguera
vers l'aspecte que representa l'arruga ausent, que pot portar a la persona a la
falsa creença que certes coses de la vida no tenen importància o no tenen res
a veure amb la seva existència.
Contrariament, també pot significar una preocupació molt més profunda per
l'aspecte representat per l'arruga ausent, com si la persona tingués consciència
de la seva ceguera i trobés aquest aspecte misteriós i interessant, sentint gran
curiositat i fins i tot obsessió.
De vegades trobem persones amb una sola arruga molt nítida. Si és la de la
personalitat, aquesta persona té un fort sentit d'identitat, amb una poderosa
presència, potser un líder carismàtic, però haurà de treballar el seu egoisme.
Les persones que només tenen l'arruga del cel són molt idealistes i poc
pràctiques. Les que només tenen l'arruga de la terra tenen tendència a
considerar la vida des de l'òptica de la seguretat.
Quan troben una persona amb dues arrugues horitzontals separades, una
sobre cada cella (les arrugues de la intuició), sabem que té un bon criteri a
l'hora d'evaluar a altres persones, una gran intuició i ideals molt espirituals. Són
senyal d'una persona que ha treballat molt el seu creixement personal,
aconseguint grans progressos.
Just sobre el nas, entre les celles, es poden veure diverses arrugues verticals.
Quan hi ha dues arrugues verticals paral.leles lleus i superficials, indica que el
fetge està funcionant correctament. Si aquestes arrugues són fondes, el fetge
té algun rpoblema i està congestionat. La persona sol tenir alguna explosió de
ràbia ocasional, i es tracta d'una persona genuida.
Quan veiem tres arrugues entre les celles indica que hi ha un rpoblema hepàtic,
degut a massa frustació, ràbia, dieta incorrecta i consum d'alcohol. Si són molt
fondes, la persona és massa agressiva, tossuda i concentrada.
Si només s'observa una sola arruga entre les celles, presenta un conjunt de
problemes. Aquesta arruga sol aparèixer en persones amb una forta constitució
i forta voluntat, però a l'hora indica problemes hepàtics greus. Sol aparèixer
després d'algun tipus de crisi personal especialment a l'edat madura.
Quan hi ha forces arrugues fondes que baixen del nas a la comisura del llabi
superior ens informen que els intestins gruixut i prim estan malalts,
possiblement en procés de degeneració.

Les Celles
Generalment, l'espai entre les celles sobre el nas es de dos dits d'ample, cosa
que indica una constitució equilibrada.
Quan les celles s'ajunten molt sobre el nas, la persona és més decidida,
agressiva i concentrada. Solen ser emprenedores i ambicioses.
Les celles que estan molt separades denoten una visió àmplia de la vida, son
persones curioses, sensuals i amb ganes d'experimentar moltes coses.
Les celles també ens mostren l'estat de salut durant la vida d'una persona.
Si són triangulars, amb la part gruixuda als extrems exteriors i la punta sobre el
nas indiquen que la salut de la persona era dèbil en nèixer i s'ha anat enfortint
amb l'edat.
Si pel contrari els triangles tenen la banda ample sobre el nas i les puntes als
extrems exteriors, la persona va nèixer amb una constitució forta i sana però
amb tendència a debilitar-se degut a un estil de vida inadequat.
Les celles gruixudes i atupides, de gruix uniforme, simbolitzen salut estable,
amb poques probabilitats de canvis radicals.
Si les celles són poc poblades o primes sugereixen una constitució dèbil.
Els pèls de les celles han d'anar tots en la mateixa direcció. Quan no és així,
indiquen que la vida de la persona va en moltes direccións.
Quant a la curvatura, les celles que dibuixen una línia recta denoten equilibri i
estabilitat. Quan s'arquegen com dos turons, la persona te un temperament
dolç i pacificador, sense ambicions. Si són obliqües amb la inclinació cap el
centre la personalitat és més agressiva, ambiciosa, lluitadora i molt tenaç. Quan
són obíqües amb la inclinació cap els extrems exteriors denoten un caràcter
dèbil.
Tradicionalment, les celles que són llargues, i cauen en la mateixa direcció es
consideren signe d'una vida llarga i feliç, formen un arc suau i tenen un gruix
constant des del començament fins el final.
Els ulls
Els ulls ens proporcionen el 60% d'informació sobre l'estat de salut actual de la
persona. Això és així perquè l'ull està directament conectat amb el cervell a
través del nervi òptic, fet pel que d'entrada ens injformarà sobre l'estat del
sistema nerviós i del cervell. Quan hi ha hagut algun tipus de lesió en aquests
òrgans, l'ull canvia, en el millor dels casos perd claror i vivacitat i en el pitjor,
perd visió.

El cervell necessita 30 vegades més oxígen que les cèl.lules de la resta del
cos. L'ull necessita 8 vegades més oxigen que altres cel.lules. Quan el cervell
està rebent menys oxígen del que necessita, el primer lloc en es detecta és als
ulls, ja que aquests són més sensibles a la merma d'oxígen que la resta del
cos.
Cal que ens fixem en la forma, tamany i angle dels ulls.
Els ulls grans i rodons pertanyen a persones sensibles, emotives i intuitives que
reaccionen malament a l'estrés. Solen ser persones visionaries, amb talent
artístic, però amb tendència a descuidar els detalls.
Els ulls petits indiquen capacitat per veure i apreciar els detalls, facilitat per les
finances, i capacitat de portar a la pràctica grans disenys. Són pràctiques i
prosaiques, i els manca la visió de conjunt en un projecte.
Els ulls petits i rodons indiquen un sistema nerviós fort i talent per la música i
les tasques absorvents.
Els ulls d'una persona poden ser horitzontals o inclinats.
Una inclinació que baixa dels costats de la cara fins el pont del nas revela una
forta ambició . A major angle dìnclinació més ambició, podent arribar a
l'avarícia i deliris de grandesa.
Els ulls que s'inclinen al revés, és a dir, des de dalt del pont del nas baixant
cap al costat de la cara, denoten un caràcter afable i sense ambició.
Normalment són persones satisfetes amb la vida, a qui no els agrada presionar
a ningú ni cap situació, i que prefereixen cedir per evitar conflictes i lluites.
Solen ser sensibles i una mica tímides.
Els ulls horitzontals, en línia recta, revelen equilibri entre l'ambició i la
sensibilitat. Pertanyen a persones amb habilitats diplomàtiques.
En els ulls també veiem l'estat d'altres òrgans: a les parpelles la melsa i
l'estòmac, a l'èscleròtica els pulmons i l'intestí gros, i a l'iris els ronyons, el fetge
la vesícula biliar i la bufeta.
Quant a la posició de l'ull dins l'òrbita, cal que l'iris estigui equilibrat entre les
parpelles superior i inferior, tocant les dues de manera que no queda blanc de
l'escleròtica ni a dalt ni a baix, només als costats. Només ha d'haver-hi dos
blancs. Els ulls equilibrats es deuen a una visió equilibrada de la vida i a uns
hàbits alimentaris sans
Quan en una persona observen tres blancs, és a dir que l' escleròtica es veu
per dalt o per baix de l'iris, a més dels costats, tenim un cas clar de malaltia o
esgotament, d'un sistema nerviós desequilibrat. I sense capacitat d'evaluació.

Quan el blanc el veiem a sota, la persona és propensa a patir accidents, i pot
abusar del sucre, cereals refinats, alcohol o fàrmacs. Pel contrari, quan el blanc
el veiem per sobre, la persona és propensa a provocar accidents i sol abusar
de la carn, sal i formatges secs.
Quan els dos ulls no miren en la mateixa direcció hi ha desequilibri al sistema
nerviós, al fetge i al cor, i segurament algún conflicte psicològic. Poden revelar
una gran frustració.
Les bosses de sota els ulls
Just sota els ulls tenim una petita bossa amb un major contingut d'aigua que la
resta de la cara. La pell que la cubreix és més prima i no té glàndules de greix,
fet que la fa més sensible als canvis de contingut de líquid al cos.
Els sanadors la consideren molt important a l'hora de determinar l'estat dels
ronyons.
Els ronyons són considerats la seu de la força vital. Són els responsables de
distribuir-la a la resta del cos, mantenint la vitalitat pròpia de la constitució d'una
persona. Són també el magatzem de l'herència dels nostres avantpassats, del
llinatge genètic.
Els ronyons purifiquen la sang, eliminant els residus. Separen les coses
necessàries de les innecessàries a la vida. Tenen la funció d'ajudar-nos a
distingir en les nostres experiencies allò valuós i el que cal desestimar. L'estat
dels ronyons té una gran importància en la nostrta salut en general. Cal cuidarlos
no anant contra natura, no esgotant la nostra energia i amb una dieta
adecuada. Quan ingerim massa líquids, la bossa de sota els ulls s'infla. El
consum excessiu de líquids suposa una sobrecàrrega de feina per als ronyons,
i a mesura que aquests es cansen, la zona de sota els ulls es va enfosquint
cada vegada més. S'acumulen toxines als ronyons i a la sang.
Els petits granets en aquesta zona ens indiquen que hi ha molta mucositat a
les minúscules arteries renals. Si són durs o si hi ha punts foscos probablement
hi ha pedres en el ronyó.
Les bosses poden ser indicador també d'un consum excessiu de sal,
malmetent els ronyons i ocasionant un presió arterial alta.
L'estrés també perjudica als ronyons i les glàndules suprarenals que bombegen
adrenalina al torrent sanguini mantenint el cos en estat d'alerta i por.
Les conmocions també s'acumulen als ronyons, reflectint-se en la mateixa
zona.
Quan troben una persona amb marcades bosses sota els ulls, caldrà tenir
molta cura dels seus ronyons.

El nas
El pont del nas reflecteix la columna vertebral, i qualsevol desviació cap a un
costat o l'altre indica que la columna no està recta, que hi ha una curvatura o
escoliosi. Això és així perquè la musculatura de l'esquena, espatlles, coll i cara
està intimament conectada. Quan hi ha tensió a un costat de la columna, els
trets facials canvien, i si aquest desequilibri és greu els músculs estiren els del
nas.
La punta arrodonida del nas s'associa al cor i els forats del nas al pulmons. Els
forats amples i simètrics revelen pulmons grans amb gran capacitat per l'oxígen
i per assimilar la força vital que anima a la persona durant tota la seva vida. Si
són de diferent tamany, els pulmons també ho seran.
La canal entre els forats que toca la cara reflecteix els bronquis. Si està
vermella hi ha congestió per mucositat bronquial.
Un estancament de mucositat nasal i del sistema respiratori indica que l'intestí
gros no és capaç d'eliminar adequadament i caldrà tractar-lo.
El nas te dos músculs que s'uneixen durant la gestació, formant la punta
arrodonida. De vegades s'observa una fisura al centre del nas, indicant que els
dos costats del cor no estan ben coordinats. Com més pronunciada és la fisura,
més greu és el trastorn cardíac.
Quan el nas està inflat el cor també ho està.
Sota el nas hi ha el filtre, la canal vertical que baixa fins el llavi superior. Si les
seves línies són profundes i nítides, indica solidesa i força constitucional.
La boca
La boca és el començament del sistema digestiu. La seva amplada hauria de
ser la mateixa distància que hi ha entre les pupil.les dels ulls. Quan sobrepassa
aquesta amplada el tracte intestinal està expandit, i la persona pot tenir
problemes digestius.
Els llavis han de ser carnosos i apretats. Si estan inflats, indica debilitat en la
peristalsi i l'assimilació de nutrients. Pel contrari, si estan tibats i prims, indica
que els intestins estan obstruits per residuus que no han estat eliminats
adequadament, podent ocasionar degeneració.
El llavi superior indica l'estat de l'estòmac i l'intestí prim. Si la línia superior del
llavi és ben definida, l'estòmac és naturalment fort. Quan apareixen taques a la
part inferior hi ha problemes d'estancament a l'intestí prim.
El llavi inferior reflexa l'intestí gros i el colon. També ha de estar ben format. Si
presenta punts vermells o castanys i/o arrugues indica úlceres i hemorroides.

Les comisures dels llavis reflexen el duodé. Si hi ha llagues, indica que hi ha un
excés de greix al duodé i per tant, el fetge i la vesícula estaran segregant major
quantitat d'àcids biliars.
Les Orelles
Les orelles de cada persona són úniques. No n'hi ha dues d''iguals. Inclús les
dues orelles d'una persona són lleugerament diferents. Les orelles són més
grans que les empremtes digitals i estan sempre a la vista.
Curiosament, les orelles tenen el mateix tamany i la mateixa forma que els
ronyons, amb qui se les ha relacionat des de l'antiguitat, revelant-ne la seva
força constitucional. També ens donen informació sobre el sistema circulatori,
digestiu i nerviós.
Les orelles han de ser grans i ben formades, la part superior ha de ser
arrodonida, la part mitjana ampla i cal que es vagi entrenyent cap al lòbul, que
també ha de ser gran.
Seguint la directriu que el micro revela el macro, val a dir que durant la gestació
el nadó està en posició invertida, dibuixant la mateixa forma de l'orella. Els
sistemes circulatori i nerviós estan representats pels dos nivells del canto
exterior de l'orella. La part més externa que sembla un neumàtic més sortint és
el sistema circulatori. Si aquest canto és gruixut i ample, el sistema circulatori
és fort i ben desenvolupat, amb la temperatura corporal ben regulada, amb bon
rec sanguini a les extremitats i una personalitat forta, estable i centrada.
Generalment, un bon sistema circulatori significa també que la persona té una
bona capacitat de comunicació amb gent de tot tipus. Si el canto és molt prim o
inexistent ens mostra unes qualitats personals contraries a les anomenades
anteriorment.
Les orelles punxagudes indiquen un excessiu consum de carn, són persones
desconfiades, crítiques i agressives.
Quan el lòbul és gran, la persona té una ment flexible i d'acció.
Quan no hi ha lòbul o aquests estan enganxats a la cara, la persona té una
visió estreta de la vida. Sol tenir altibaixos emocionals, per la seva incapacitat
d'entendre als demés.
El Brunzit o tintineig als oides , un problema habitual actualment, sol tenir el seu
origen als ronyons.
Les arrugues al lòbul indiquen propensió a la diabetis, i si estan situades més
amunt revelen trastorns de l'intestí prim i el cor.

Per concloure, actualment estem inundats d'informació, que ens arriba de tot el
món, ja sigui per telèfon, satèl.lit, ordinadors, o fax. El fet d'intentar assimilar-la
tota ens crea nerviosisme i les nostres orelles s'estan modelant, cada cop més,
en punta degut a l'esforç i la frustració. L'abusiu consum de carn, l'estrés, la ira
i l'agressivitat contribueixen també a aquesta forma punxaguda. L'entorn i la
manera de viure la vida també es veuen reflectits en les nostres orelles.
LA VEU
Quan escoltem, hem de ser capaços d'entendre la qualitat de la veu de la
persona, percebre la vibració i reconèixer d'on procedeix.
Si la veu és profunda, procedeix del fons de l'estòmac o inclús més avall, del
melic. Si conté molta emoció, procedeix del cor. Si a la veu hi ha ràbia, ho fa
des del fetge, i si és compasiva des de la melsa. Quan és una veu poruga,
provablement hi ha un desquilibri als ronyons. Si la veu és dèbil procedeix de la
gola, fosses nasals o part superior del cap.
La veu revela moltíssim sobre la salut mental, emocional i física de la persona
en el moment concret, basant-nos en les emocions que escoltem en ella.
Cal escoltar també la direcció que pren la veu quan la persona parla. Quan el to
no és estable i té tencència a baixar, a afligir-se, ens indica un problema als
pulmons.
Al reconèixer el moviment de l'energia, la vibració, reconeixem el ser interior de
les persones que ens envolten.

LA PELL I EL CABELL
la pell és l'òrgan més extés del cos i s'encarrega de diferents funcions:
. la regulació de la temperatura corporal.
. intercanvi d'oxigen i dioxid de carboni
. persepció del món físic pel tacte
. eliminació de toxines
entre altres.
Ës un òrgan molt sensible que reacciona inmediatament als canvis del nostre
medi ambient. La pell ens diu si són saludables els aliments que ingerim, si ens
envolta un entorn favorable, i com és de sana la nostra actitud davant la vida.
Normalment només podem obvservar la pell de la cara a primera vista, per tant
ens limitarem a aquesta zona.

La vermellor a la cara està relacionada amb el cor i el sistema circulatori, i
causada per una vasodilatació capilar. Qualsevol cosa que acceleri el bombeig
sanguini, augmenta la circulació i dona el color vernell a la pell.
La pell blanca o molt pàl.lida està directment relacionada amb els pulmons i
l'intestí gros (congestió i opresió). Indica també una quantitat insuficient
d'hemoglobina, per tant, carència d'oxigen i ferro a la sang.
La pell groga està relacionada amb el fetge i la vesícula biliar. L'excés de
producció de bilis i altres secrecions hepàtiques engrogueixen la pell i els ulls.
Quan la pell té un to castany, el funcionament dels ronyons no és l'adequat, la
sang s'enfosqueix i dona aquest color fosc a la pell, sobretot a la part alta de
les galtes i sota els ulls. Quan aquest color fosc s'exten cap al pont del nas, hi
haurà problemes a l'estòmac, la melsa i el pàncreas.
El color blauós de le siens i entre els ulls, indica mala circulació i estancament
de l'energia a l'estòmac, melsa i pancreas.
La pell sana ha de tenir una lleugera lluentor. La pell metabolitza la vitamina D
combinant la llum del sol i el greix. Donat que la vitamina D és essencial per la
salut, una lleugera quantitat d'oli a la pell és senyal d'un metabolisme sa. Un
excès de greix pot sugerir diferents problemes segons on estigui localitzat:
 al nas implica el cor
 al font, els intestins i el fetge
 a les galtes, els pulmons
 a la barbeta i la boca, els òrgans sexuals i els intestins.
Pel que fa al cabell, val a dir que tot el pel exterior manté una relació directa
amb el pel interior, concretament amb els cilis que recubreixen l'estòmac i el
tub digestiu. El cabell ens parla de com ens alimentem i si portem una dieta
biológicament correcta.
L'energia dels ronyons, el fetge i els pulmpons controla la salut i el creixement
del cabell, per tant, qualsevol afecció en aquests òrgans ocasionarà caiguda de
cabells.
Els trastorns emocionals també poden ser la causa de que el cabell perdi
consistència, caigui o varii de color. Qualsevol emoció negativa a l'afectar els
òrgans citats anteriorment, afecta conseqüentment al cabell.
Quan a l'edat madura apareix cabell en alguna zona corporal on no n'hi hauria
d'haver, ens està indicant alguna afecció en l'òrgan representat per aquesta
zona.

CONCLUSIÓ
Podriem seguir observant minuciosament altres parts del cos que no estan tan
a la vista, ampliant la nostra diagnosi. En l'esquena, les mans i els peus
podriem seguir reconaixent tot l'interior, però això seria tema per un altre
treball.
Observant el nostre cos descubrim els secrets de la nostra vida.
A orient i a moltes cultures d'occident tradicionals existeix una filosofia
fonamental, la aplicació de la qual revela el significat que s'amaga darrera els
nostres trets físics. És la filosofia del Yin i el Yang, dels poders que fan possible
la realitat física, complementant-se com a contraris, com els dos extrems de la
mateixa línia.
Totes les coses posseeixen yin i yang. Nosaltres també tenim yin i yang
reflexats en les nostres qualitats físiques, la lectura de les quals també seria
tema per a un altre treball, ja que en aquest no ens podem extendre més.
La vida és energia, sense energia la matèria és inanimada. Quan veiem
energia veiem esperits i el nostre desig ha de ser únicament el de facilitar el
moviment de l'energia de les persones que ens envolten, sense prejudicis
negatius de ningú.
Quan arribem a comprendre el funcionament de la ment, el cos i l'esperit,
augmenta la nostra capacitat per mantenir i afavorir la salut i la nostra
comprensió de la vida.
El cos és una totalitat, un sistema integrat. Si entenem els nostres desequilibris
peculiars, podem entendre'ns més profundament i prendre les mesures
necessàries per recuperar ,l'equilibri i l'armonia a la nostra vida.
Tots tenim forces i debilitats i és justament aquesta combinació la que ens fa
únics i ens dona l'orientació en la vida.










mariolarosselloorcal 
BIBLIOGRAFIA:
 Como leer el cuerpo
Manual de diagnosis oriental
Wataru Ohashi i Tom del Monte
 Es hora de vivir
Andreas Moritz
 Homeopatia, una visión integral de la salud, la enfermedad y la curación.
George Vithoulkas