Tot allò que no carrega la consciència se somatitza.
Tot allò no dit provoca la malaltia, els simptomes, és el llenguatge significant. El cos és el reflex, el mirall del nostre inconscient.
Els simptomes són senyals o missatges que el nostre cos envia a la superfície perquè nosaltres notem que alguna cosa no acaba d'anar bé.
En moltes ocasions al nostre ego li molesta que el cos ens cridi l'atenció, li disgusta no tenir el control i prefereix ignorar els senyals. Llavors és quan el cos augmenta la intensitat dels senyals i enmalaltim.
En la frontera entre el conscient i l'inconscient s'hi troben els mecanismes de defensa de l'ego encarregats de protegir al mateix ego de tota informació provinent de l'inconscient que pugui ser identificada com a un insult.
Tots els actes de la nostra vida tenen una raó de ser essencial. Creem la nostra realitat.
El nostre cervell fa cas als nostres decrets.
Tot és un fluir constant, un canvi constant, i la malaltia no és més que la resistència al canvi.
El primer avís és el dolor.
El dolor és inevitable però finit.
Ara bé, el patiment és mental i s'alimenta a si mateix, sense fi .
Darrera de cada dolor s'amaga un patiment alimentat per l'ego i les falses creences.
La nostra tasca consisteix a desenmascarar-lo per tal que el cicle arribi al final.
Salut = No resistència
Malaltia= Resistència al canvi
Tot és un fluir constant. És precís i indispensable un bon diàleg amb el nostre inconscient.
La intensitat del dolor no depén de la gravetat d'aquest o de la lesió, depén bàsicament del temperament del malalt.
El dolor és l'alerta, el símbol del seu patiment real.
La fisiologia i l'anatomia són insuficients per compilar els remeis de dolor en homeopatia. La malaltia, més l'òrgan, més les reaccions químiques van d'acord amb el temperament del malalt i d'aquest depén el seu estat general.
També dependrà del seu sistema endocrí i del seu equilibri neurovegetatiu, i tot plegat forma la seva constitució.
En l'èsser humà, sentir dolor i viure el dolor són dues coses diferents.
Les emocions no expresades es fixen en el cos, i el cos ens parla a través del dolor, és la primera paraula.
L'aparell locomotor està fortament influit pel psiquisme. Les articulacions ens recorden que no som perfectes, ens cal el desequilibri per avançar.
Les perturbacions motores afecten el poder d'activitat professional, l 'esperit despert, la capacitat d'atenció i la memòria, podent arribar a una esclerosi física i mental, passant pels següents estadis:
- 1er. estadi d'inflamació: persona molt irritable
- 2on. estadi irritatiu físic: persona susceptible
- 3er. estadi degeneratiu: persona hostil
- 4art. Estadi d'anquilosi: el malalt ja ha perdut la seva socia sociabilitat. És una persona amb agressivitat vers el medi ambient. Té la impresió de rebuig per part del demés. Sentiment d'abandonament. És una contra-reacció. Està bloquejat pel seu comportament.
L'artritisme representa "auto-agresivitat", autocàstic. És viscut com una prohibició que necessita una repressió constant del seu impuls motriu. Hi ha una pseudo-impotència reflexa amb una anquilosi que el condueix al Reumatisme Psicogen que acabarà convertint-se en un Reumatisme Somàtic.
Tots els reumatismes tenen a veure amb una agresivitat reprimida. Amargor, resentiment crític.
En poden ser bons remeis, depenent de les modalitats Natrum mur., Lycopodium, Causticum i Arsenicum album. Quan ens troben davant artritisme genètic, amb dolors puntuals, monotemàtics, podem trencar el gen amb Kali bichr.a 500.000K
Seguint amb la representació simbòlica del dolor localitzat a l'aparell locomotor:
. La ciàtica implica oposició "no vull", "no vull caminar en aquella direcció", dimisió. Por al futur, por als diners. La persona ens diu que no sap cap on anar. Depenent del desencadenant podrem ajudar-la amb els següents remeis homeopàtics:
- per oposició: Aurum, Silicea
- per dimisió : Staphysagria, Natrum Mur.
- Per " deixeu-me tranquil" : Aurum
- Per dependència i incomprensió: Pulsatilla
- Per immobilització: Opium
Tenint en compte la lateralitat, ciàtica dreta és Nux v. i esquerra és Colocyntis.
. El mal d'esquena, quan es localitza a la part alta ens parla d'una carencia d'afectivitat, d'amistat. Solen ser persones que posen rendes a les seves emocions. Tots els tuberculínics són susceptibles a aquesta localització. Només deixen anar les emocions a nivell de pensaments, per via mental o artística, però no en els seus actes. L'erotisme és superior a la pràctica sexual, el sublimen sense portar-lo a la pràctica. Són bons remeis de fons Calc. Phospo., Actea Rac. Pulsatilla.
Quan el dolor es localitza a la part baixa (lumbosacral) ens està parlant d'una manca de suport financer. Por a la manca de diners o a no saber gestionar les despeses. Falta de suport sentimental. En aquests casos són bons remeis de fons Calc.carb., Argentum Nit. Luesinum.
- El mal d'espatlles ens parla d'una càrrega massa pesada. Són la porta de l'acció. Hi ha un profund desig d'actuar sobre una situació, amb impediments per manca d'ajut o per oposició exterior.
Quan el dolor es localitza a la clavícula, ni actuem ni ens expresem.
-Als genolls hi reflectim la inflexibilitat, por, ego, orgull. La incapacitat de set sotmesos i una certa rigidesa i tossuneria. En són bons remeis Bryonia, Silicea, Anacardium, Chamomilla, Natrum mur., Lycopodium, entre altres.
- El dolor localitzat a la cadera simbolitza la por a anar endavant, sobretot quan cal prendre una decisió important. A l'haver-hi indecisió, s'immobilitza per tal de no prendre decisions. En són remeis útils: Graphites, Baryta carb., anacardium i Ambra gris.
- El mal de peus és una gran por al futur. "Ningú m'obligarà a avançar". Podem alleugir-lo amb Baryta carb., Gelsenium i Mercurius.
L'espoló calcari sempre implica orgull de casta, i li són adequats Aurum i Platina.
Mentre la Gota ens parla de còlera, impaciència i dominació. Remeis: Colchinum, Lycopodium, Sulphur, Aurum, Platina i la sal Ferrum Phosp.
- El dolor a les mans amaga el retreure's del medi ambient. No voler donar ni demanar. Com a remeis útils destacats tenim Lycopodium, calc.carb. i Arssenicum album.
- Quan es localitza als canells i turmells indica una fragilitat voluntaria. Pulsatilla és un gran remei de túnel carpià.
- El mal de cap pot ser indicador de diferents trastorns:
. Oposició al corrent de la vida, al pas de la vida: Lycopodium, Gelsenium
. Cop d'emotivitat, por a la sexualitat: Natrum Mur., Pulsatilla
.. La torticoli és una manera de dir "no vull veure les múltiples fases d'un tema. Només m'interessa el meu punt de vista" . Lachnantes n'és un gran remei.
Per acabar, només remarcar que quan tenim problemes a les articulacions és perquè no sabem articular la nostra vida ni les nostres emocions. Creem una resistència al nostre cos dinàmic. Per a qualsevol problema d'articulacions caldrà tenir sempre a ma Gelsenium i Belladona (gran antiinflamatori).
El patiment i el dolor ens donen una gran experiència viscuda del nostre cos, única i intransferible. Si som capaços de conectar amb el dolor del nostre cos, contactarem amb el patiment de la nostra ànima. Com bé diu Philippe Dransart, ens parlem a nosaltres mateixos a través del cos, utilitzant els nostres mals com paraules, i aquest llenguatge és influenciat, a més, pel nostre entron. Fent un pas més endavant, de la mà de Bruce Lipton, podem dir que els gens no controlen la nostra biologia, sinó que són controlats per factors externs a les cèl.lules, estan influits per pensaments i creences, per totes les nostres emocions.
mariolarosselloorcal
No hay comentarios:
Publicar un comentario